Xenofília, segons Guillaume Faye

null

Etnocentrisme, sana actitud

Etimològicament: ‘amor envers l’estranger’

La fascinació envers l’‘Altre’ i la deixadesa quant a aquells que són ‘Propers’ – la xenofília és un de les més grans psicopatologies col·lectives de l’Europa contemporània. Prové de la perversió de la idea de caritat, però també de l’absència de consciència ètnica. Això és palesa a la contradictòria idea de l’‘antiracisme’ què, de fet, és una obsessió racial invertida. Allò anomenat ‘antiracisme’ no és res més que una expressió patològica de la xenofília.

La xenofília exagera sistemàticament el valor de l’estranger, al que veu com una víctima, alhora que inconscientment devalua el ‘Mateix’. Segueix el principi de què ‘l’estranger té tot per ensenyar-nos’ – és flagrantment contradictori en associar diferencialisme i universalisme, la identitat de l’Altre i el mestissatge, proclamant el ‘dret a la diferència’ de tothom però alhora  l’homogeneïtzació de la raça humana. La xenofília és la contrapartida de l’etnomasoquisme.

El rebuig a la xenofília no du necessàriament a la xenofòbia, que és igual de paralitzant, però a la afirmació d’un mateix i del seu poble – és a dir, etnocentrisme.

[Etymologically: ‘love of the stranger’

A fascination with the ‘Other’ and a neglect of those who are ‘Near’ – xenophilia is one of the greatest collective psychopathologies of contemporary Europe. It comes from a perversion of the idea of charity, but it also comes from an absence of ethnic consciousness. It’s evident in the contradictory idea of ‘anti-racism’, which in fact is an inverted racial obsession. What’s called ‘anti-racism’ is but a pathological expression of xenophilia.

Xenophilia systematically overestimates the value of the alien, which it sees as a victim, as it unconsciously devalues the ‘Same’. It follows the principle that ‘the stranger has everything to teach us’ – it’s avowedly contradictory since it associates differentialism and universalism, the identity of the Other and miscegenation, advocating everyone’s ‘right to difference’, but at the same time the homogenization of the human race. Xenophilia is the counterpart of ethnomasochism.

A rejection of xenophilia doesn’t necessarily lead to xenophobia, which is just as paralyzing, but also to an affirmation of one’s self and one’s people – that is, l’ethnocentrism.]

Anuncis

2 comentaris

Filed under Actualitat, Europa, Jovent, Revolució

2 responses to “Xenofília, segons Guillaume Faye

  1. Rigormortis

    ‘Antiracisme’ es la paraula per dir ‘antiblanc’, ni més ni menys. Sols hi ha que veure com associacions tipus SOS Racisme perden el cul per denunciar qualsevol atac a estrangers, per ridicul que sigui. En canvi no mouen ni un dit quan s’ataca a la llengua o cultura catalana.

  2. Mars Gradivus

    Defensar la identitat etnocultural dels europeus entre la diversitat etnocultural del món, com una expressió més d’aquesta pluralitat humana amb el mateix dret a desenvolupar-se i projectar-se al futur com qualsevol altre, és un rotund acte contra el racisme. En ser racisme el que practiquen de fet aquests que esmentes al, tal com bé dius, limitar molt selectiva i hipòcritament la seva suposada oposició al racisme a les persones que no són catalanes i europees. Com si aquestes darreres no tinguéssim drets de cap mena.

    Espero que comentis tan sovint com et vingui de gust a aquest blog, company.

    😀

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s