Cécile Kyenge, ministra d’integració a Itàlia, apologeta de la poligàmia
La nova ministra d’integració al govern italià, filla d’un pare polígam, planeja d’establir la poligàmia a Itàlia. Cécile Kyenge, ministra d’integració al nou govern italià, que admet haver estat una immigrant il·legal a Itàlia en arribar-hi, ha desfermat la polèmica a Itàlia en dir que vol suprimir la noció d’immigració il·legal a Itàlia. Nascuda d’una família amb 38 infants de les quatre esposes del seu pare, qui era tanmateix catòlic, la ministra va declarar que l’església hauria après a adaptar-se al món: “Créixer amb tants germans i germanes va donar-me la impressió de viure a una comunitat. Això facilita les relacions amb la resta de la societat, fora de la família,” va declarar a una cadena de televisió a la península.
The new integration minister in the Italian government, born to a polygamous father, plans to establish polygamy in Italy. Cécile Kyenge, Minister for Integration in the new Italian governement, who admits having been an illegal immigrant in Italy when she first arrived, has stirred up controversy in Italy by saying she wants to suppress the notion of illegal immigration in Italy. Born into a family with 38 children from the father’s four wives, which however was Catholic, the minister declared that the church would have to learn to adapt to the world: “Growing up with so many brothers and sisters gave me the impression of living in a community. That facilitates relations with the rest of society, outside of the family,” she declared to a television station in the peninsula.
És gràcies al postcomunista Partit Democràtic que els italians natius europeus i la resta d’europeus podem gaudir de l’alliçonament ple de supèrbia de la congolesa Cécile Kyenge sobre com li cal ser a la nostra cultura. Una dona que pretén imposar-nos l’agrejuament de les mesures immigracionistes que ja patim alhora que fa apologia de la poligàmia. Sense que els homes i especialment les dones del seu mateix partit en diguin res. D’una ministra d’assimilació dels italians i europeus a la seva cultura africana més que no pas altra cosa, com es palesa mitjançant les seves declaracions.
És això el que ens cal als europeus, catalans inclosos, què ens alliçoni i pretengui imposar costums aliens a la nostra ancestral cultura gent forana a Europa? Sembla que alguns experimenten alguna mena de plaer etnomasoquista en patir això. Però molts d’altres ens hi revoltem en contra.
Taranis 
Compartesc la teva opinió.
M’agradaria matisar, tot i així, que la qüestió de fons és el Genocidi Blanc. És a dir: un home blanc amb cinc dones blanques tindria fills blancs. Podem debatre sobre la seva moralitat, però en si mateixa la poligàmia no mata una raça.
D’altra banda, suposem que tots els no-blancs que emigren als països blancs s’hi “integressin” a la perfecció, adoptant-ne la cultura, la llengua i tota la resta, es casessin amb gent blanca i tinguessin fills mestissos. Això sí destruiria la nostra raça. I això és precisament el que cerquen els antiblancs, o sigui, aquells que promouen el Genocidi Blanc per mitjà de la immigració massiva de no-blancs a TOTS els països blancs i només als països blancs, i la seva assimilació forçada.
Lúcida i escaient matisació. Quanta menys immigració millor. Zero immigració és el que ens cal per assegurar el futur per la nostra identitat etnocultural europea en general i catalana en concret. Alhora que mesures atiadores de la repatriació dels pobladors forans a Europa que s’hi han assentat darrerament.
D’altra banda és inversemblant la supèrbia d’aquesta africana. Si tan meravellosa és la poligàmia com a forma de vida, com és que l’Àfrica està encara tan tristament subdesenvolupada i tants africans malden d’assentar-se a Europa? Alguna cosa falla i, clarament, són aquests.
En aquest sentit la poligàmia és aliena a la nostra cultura i, a més, malgrat la xerrameca d’aquesta dona es palesa la seva inutilitat quant a millorar el nivell de vida de qui la practica.
Més natalitat autòctona i menys d’al·lòctona és allò que ens convé als europeus. Quan tindrem un govern que l’incentivi com ens mereixem? Depèn de nosaltres els europeus i, malauradament, el temps corre en contra nostra.
Estic d’acord amb el que dius, amic meu.
Quant a la immigració, el que cal remarcar al públic és el seu caràcter massiu i deliberat. Els antiblancs enganyen la gent dient-los que és “per l’economia”, però és mentida: Europa de l’est és pobra i també se’ls demana “quan estaran llests per a la immigració?”. Al mateix temps, el Japó és un país ric, però els antiblancs no els exigeixen que s’obrin a la immigració massiva.
La immigració massiva és NOMÉS per als països blancs i per a TOTS els països blancs. Això és deliberat i forçat. És un genocidi. La literatura internacional sobre el genocidi diu clarament que, dels cinc mètodes reconeguts de genocidi, només un requereix violència explícita. En definitiva, cometre genocidi és intentar destruir un grup humà identificable, com ara una raça, pels mitjans que siguin.
Per tal de posar fi al Genocidi Blanc, hem d’estendre el missatge efectiu per a aconseguir el suport de la gent blanca del carrer, que ara es troba desmoralitzada, programada per a acceptar la seva pròpia desaparició.
La gent del carrer està programada per a rebutjar qualsevol dada, per objectiva i demostrada que sigui, que posi els no-blancs sota una llum desfavorable. La gent del carrer està programada per a culpar al “racisme” i a l'”opresió de l’home blanc” TOTS els infortunis i fracassos dels no-blancs, especialment els dels negres.
Persones com ara Jared Taylor duen dècades demostrant científicament les ENORMES diferències racials quant al quocient intel·lectual, el comportament, etc. Però la gent no se’ls escolta. Un report científic de 30 pàgines o una conferència d’hora i mitja es pot neutralitzar en dos segons amb aquestes paraules: “Racista! Supremacista blanc! Nazi!”.
L’única gent que s’atura a escoltar els arguments científics és aquella gent que ja té consciència racial.
Nosaltres hem de pensar en el públic, en el Gegant Blanc Adormit, i hem de revertir 20 anys de terminologia antiblanca, imposant la nostra pròpia terminologia: emprant paraules com ara “antiblanc”, “Genocidi Blanc”, etc.
Et recoman, per exemple, la pàgina whitegenocideproject.com, especialment la secció anomenada “Beefcake’s Bootcamp”. Allà trobaràs informació molt útil per a enfrontar-te als antiblancs directament, i d’una forma efectiva per a despertar el públic.
És un mètode molt senzill, efectiu, totalment legal, i a més a més, divertit!
Una salutació ben afectuosa, company!
Moltes gràcies per la recomanació.
La tasca per desvetllar el gran públic, la massa adoctrinada en el etnomasoquisme més patètic per unes elits que no treballen pel nostre bé comú tant com per satisfer els seus interessos particulars, pot ser àrdua. Però és imprescindible fer-la si volen assegurar un futur per la nostra identitat etnocultural com bé dius.
Retroenllaç: Cécile Kyenge, nova responsable d’immigració de la UE | Taranis